Hi ha verbs que regeixen les preposicions a, de, en i amb, com ara adonar-se de, confiar en, comptar amb o oposar-se a, entre molts altres. Per exemple:
T'adones de la gravetat d'aquesta qüestió?
Sempre confia en la bona voluntat dels altres.
Cal comptar amb l'ajuda que rebrem demà.
El director s [...]
En general, quan es coordinen sintagmes preposicionals que tenen el mateix complement es mantenen els complements en tots els sintagmes. Per exemple:
Treballen pel país i per al país.
Ara bé, en certs contextos, es pot evitar la repetició dels complements elidint-los tots excepte el que [...]
Hi ha un curt nombre de mots que porten un accent distintiu (anomenat diacrític) per diferenciar-los d'altres mots que s'escriuen igual, amb els quals es podrien confondre. És el cas de què i que.
S'escriu què, quès en els casos següents:
quan és un pronom relatiu precedit de preposició: el [...]
La locució com que es fa servir per introduir una oració causal. Per exemple:
Com que no venies, he pensat que estaves malalt.
Ahir, com que tenia un examen, no va obrir la botiga.
Malgrat que de vegades també es fa servir la conjunció com per introduir aquest tipus d'oracions, aquest ús s [...]
El verb informar és transitiu i exigeix un complement directe de persona. A més a més, també porta un complement preposicional introduït per les preposicions de o sobre. Si és una oració introduïda per la conjunció que, la preposició s'elideix. Per exemple:
Informarem el director de la caiguda [...]
En català, per expressar que una acció transcorre en una part del dia (matí, migdia, tarda, vespre, nit...), les preposicionsque es fan servir són a o de, segons el cas. Per exemple: Va sortir de casa al matí / al migdia / a la tarda / al vespre / a la nit; Treballa de matí/nit.
La construcció [...]
La locució a mesura que es fa servir per enllaçar una oració subordinada a una oració principal i serveix per expressar que el desenvolupament de l'acció de la principal depèn del desenvolupament de l'acció de la subordinada. Per exemple:
A mesura que s'anava fent fosc creixia la nostra por (la [...]
Les preposicions locatives poden introduir un complement amb la preposició de o sense, tot i que en uns casos (dalt, dins, dintre...) és més habitual l'ús d'aquesta preposició de que en d'altres (rere, sobre, sota o vora). Per exemple:
Les nenes són sobre el banc (o sobre del banc).
Les monedes [...]
De vegades, es coordinen verbs amb règims diferents, és a dir, es coordinen verbs que demanen preposicions diferents o bé es coordinen verbs un dels quals necessita preposició mentre que l'altre no. En aquests casos, cal respectar el règim de cada verb: generalment, en els registres formals, es [...]
Quan hi ha contacte entre una preposició àtona i una de tònica, generalment es mantenen les dues preposicions. Per exemple:
En aquesta bicicleta hi poden pujar persones de fins a noranta quilos.
No ens van sorprendre perquè els vam veure arribar de dins estant.
Això no obstant, en alguns casos [...]